Hey Ravens! Torno a ser aquí. Sé que vaig dir que escriuria una ressenya la setmana passada, però he estat súper ocupada, i no he tingut GENS de temps per preparar absolutament RES. Ni una review, ni un booktag, ni una llista, ni una curta notícia. Res.
Després de més de dues setmanes sense escriure una entrada pròpiament dita, he pensat que us mereixíeu algo ben preparat, així que he decidit fer una ressenya d'un dels llibres que més m'han agradat. Estic parlant de Divergent, el primer llibre de la trilogia escrita per Veronica Roth. Com debeu saber, a partir d'ara seguiré un horari (ja era hora, no?), i aquesta és la primera entrada. Per si no ho sabíeu, els dimecres seran el dia d'entrades en anglès, i el diumenge el dia d'entrades en català (bàsicament la traducció de l'anglès). Pot ser que tingueu més actualitzacions, però un a la setmana està assegurat (una setmana en anglès, l'altra en català. Una cada dues en cada llengua).
Ara diré algo molt important, i no vull tenir queixes dient que NO us he avisat, quan en realitat SÍ que ho he fet. Aquesta ressenya tindrà molts spoilers de Divergent (no d'Insurgent ni Lleial), perquè és força complicat parlar sobre un llibre sense dir-ne alguna cosa. Tot i així, us avisaré quan un spoiler comenci o acabi. Espero que us agradi!
Comencem per la informació tècnica... per cert, també he canviat el disseny de la fitxa tècnica, ja ho veureu)
Al món distòpic de Chicago de la Beatrice Prior, la societat està dividida en cinc faccions, cada una dedicada a cultivar una virtut en concret- Franquesa (els honestos), Abnegació (els altruïstes), Intrepidesa (els valents), Amistat (els pacífics), i Erudició (els intel·ligents).
Un dia a l'any, els joves de setze anys han de triar la facció on passaran la resta de la seva vida. La Beatrice dubta entre ser qui realment és o quedar-se amb la família- no ho pot tenir tot. Fa una elecció que sorpren a tothom- fins i tot a ella mateixa.
Al llarg de l'extremadament competitiva iniciació que ha de superar la Beatrice, pren el nom de Tris, i s'esforça, igual que els seus companys, a viure amb la decisió que ha pres. Han de passar per proves físiques de resistència i simulacions extremadament intenses. Transforma a tothom, i la Tris s'adona de qui són els seus amics de veritat—i també on encaixa a la seva vida el noi del qual s'ha enamorat. A més a més, per si no n'hi hagués prou, la Tris té un secret, el qual ha amagat de tothom, ja que pot acabar amb la seva mort. Descobreix el conflicte que pot destruir la seva "societat perfecta", i entén que guardar un secret pot salvar a aquells que estima... o pot destruïr-la..
Com podeu veure, aquesta secció també és nova. A partir d'ara hi haurà una biografia curta de l'autora i una foto que l'acompany. També el link a la seva pàgina si és disponible. El pòster original l'he fet amb GIMP2 en anglès, però us esric la traducció al català a sota per si de cas.
La Veronica Roth va néixer el 19 d'agost de 1988, i és d'un suburbi de Chicago. Va estudiar escriptura creativa a la NorthWestern University. Ha escrit la famosa trilogia Divergent (juntament amb Quatre i l'epíleg, We Can Be Mended), i va publicar el primer llibre d'una duologia el 17 de gener d'aquest any, s'anomena Les Marques de la Mort (Carve the mark).
Aquest llibre ha estat molt temps a la meva llista d'espera per fer una ressenya (existeix aquesta expressió?). Vaig començar amb Wonder per l'impacte que em va causar, i perquè és més realista. Em vaig llegir Divergent fa un any i mig, i recordo re-llegir-me'l uns dos cops al llarg de l'any. Mai l'oblidaré.
Com he dit a la informació tècnica, es tracta d'una trilogia. Hi ha Divergent, Insurgent i Lleial, tot i que un quart llibre ha estat publicat. Es diu Quatre, i és format per quatre parts des del punt de vista d'un dels personateges principals, en Quatre (això són molts quatres, no creieu?).
Haig de dir que hi ha un petit epíleg que ha estat publicat juntament amb el nou llibre de la VR. Es diu We Can Be Mended (no hi ha traducció al català), i malgrat poder-lo llegir, he decidit que no ho faré per raons que fans de Divergent entendran.
Probablement, el que em va enamorar més d'aquest llibre van ser els personatges que hi havia. Hi havia persones fortes amb personalitats genials, les quals haurien d'haver tingut més influència en la història. Hi ha gent altruïsta, amable, i honesta, però també d'altra que és egoïsta i violenta.
Tot i així, hi ha algunes coses que no em van acabar de satisfer (un llibre, com qualsevol altre cosa, sempre té defectes, no som perfectes). Algunes tenen sentit, altres no, però és el que penso. Pot ser que hi haura spoilers, per tant que jo no seguiria llegint si no les voleu descobrir en el cas de no haver llegit el llibre.
1. No em va agradar gens ni mica que la posessin la Tris en sisè lloc quan es mereixia molt més. Sé que no era precisament espectacular en combat, i les pistoles no eren lo seu, però VINGA! Hi ha tant que afectava el seu rànking positivament, TANT. Per què no hi estic gens d'acord?
a. Va ser la primera saltadora, una cosa totalment EXTRAVAGANT I DESCONEGUDA sent una transferida i una rígida.
b. Va defensar a l'Al a l'escena del ganivet.
c. Va vèncer a la Molly en el seu combat u contra u. Perquè la van posar més enrere que la Christina? La Chris es va rendir davant la Molly, i la Tris la va guanyar. Tal i com ho veig, la Tris hauria d'haver estat quarta. Hauria estat contenta amb aquesta posició.
d. Era bona llançant ganivets a la diana.
e. Era una de les persones que va trobar la bandera de l'altre equip i va idear el plar per aconseguir-la.
2. L'escena de la nòria és molt sobrevalorada. No és que no m'agradi, m'encanta, però sentir a la gent dir que és la millor i tal no té gaire sentit. Honestament, em va agradar més la part després dels paisatges de pors (tant de la Tris com d'en Tobias).
3. L'Al. Sé que és mort, de veritat que sí. Tot i així, és senzill d'explicar: mai m'ha agradat, gens. Sobretot després dels fets ocurreguts aquella nit. Quin covard, per Déu! Sé que estava deprimit, i sabia que no passaria la iniciació, ja que la seva decisió havia set dels seus pares, no seva. Tots/Totes sabem que tenia por, però mai els hauria d'haver fet cas, ja que és més que obvi que no pertanyia a Intrepidesa.
Ara que he nombrat tot el dolent (el qual es pot comptar amb una mà), passem a lo millor: escenes genials i grans persones (menjar també...).
1. Quatre//Tobias. Bàsicament, és el noi dels somnis de qualsevol. No és perfecte, és veritat, però admet els seus errors per molt que li costi, i per poc que es fiï de la gent, estima a la Tris com a ningú més, i es va convertir en el meu amor platònic des de l'escena de la xarxa. Pot ser que sigui un personatge difícil de conèixer, però un cop saps com és, és impossible no enamorar-se'n. No calen més paraules per descriure'l.
2. Pastís de xocolata d'Intrepidesa. Tothom del llibre sembla estar-ne enamorat, i també es veu que pagarien qualsevol cosa per aconseguir-ne. Oh, Uriah, mataries per tenir-ne un tall, oi? (en Tobias aniria al seu darrere, eh).
3. En Uriah. És divertit, alegre, valent, i un gran amic. No em va agradar gens ni mica que no fos a la primera adaptació del llibre, com tampoc hi eren altres nascuts a Intrepidesa. Sí, és clar, era a Insurgent, però no li van donar el protagonisme que es mereixia (i tots/totes sabem que es mereixia).
Així és més o menys com em vaig sentir quan vaig veure que no sortia a la pel·lícula:
4. La Natalie, la mare de la Tris. Era molt més del que les aparences deixaven veure d'ella, era valenta i altruïsta, Intrèpida i Abnegada. Carinyosa i dolça. No hi ha més a demanar d'una dona tan genial com la Natalie Prior.
5. ESCENES!!! No poc nombrar-les totes perqupe mai acabaria, però aquestes són les meves preferides de totes.
a. Llançant ganivets. Ho sé, ho sé, això és un cliché. Tot i així, el fet que defensi a l'Al (tot i no que no s'ho mereix) és estúpid i valent a la vegada. En Tobias intentant recolzar-la i donar-li força, i ella pensant just el contrari.
b. Tornada de la visita a en Caleb. M'encanta l'Èric com a personatge, és només que odio la seva personalitat i tendències tirant cap a sadístiques. Quan renya a la Tris i apareix en Tobias dient que l'havia intentat besar va ser el millor. Quins actors estan fets!
c. Diaris d'Erudició. La Tris pensant que en Will està prou bé (també conegut com a no tocat de l'ala) tot i venir d'Erudició va ser molt divertit.
d. Disparant a magdalenes amb els nascuts a Intrepidesa. La Marlene i l'Uriah són els millors.
e. Després del paisatge de pors de la Tris. Quan la Tris és a l'apartament del Quatre i li diu que té por a l'intimitat. Un moment extremadament cute.
f. La por de la Christina. Quan en Will descubreix que la Chris té por a les papallones nocturnes i diu que és tan dura com les boletes de cotó, en aquell moment no vaig poder parar de riure.
g. La Tris amenaçant en Marcus quan aquest s'acosta al Tobias.
h. No em dispararàs. Ningú hauria de subestimar a la Tris pel fet de ser baixeta, ex-Abnegada, o una noia. Sincerament, vaig riure quan va dispara a l'Èric i al Peter (s'ho mereixien), tot i que hauria estat encara millor si s'haguesin mort. Quan vaig veure aquesta escena a la pel·lícula, em vaig adonar que M'ENCANTA l'actor que interpreta al Peter, en Miles Teler (tot sigui dit, però, en Theo James és i sempre serà el millor).
i. Els pares de la Tris: l'amor cap a la seva filla, tan gran que van sacrificar la seva vida per ella. No m'agrada gens que morissin, però estic d'acord amb en Tobias quan diu que per ells, la millor manera de morir era salvant a la seva filla. Des del meu punt de vista, es va tractar d'una mort em sentit, tot i que l'atac a Abnegació va ser completament injust.
I això ha set el que més em va agaradar i el que menys d'aquesta història. Haig de dir que l'argument és impressionant, i el món creat per l'autora increïblement especial. Aquest llibre sempre serà al meu cor.
Espero que us hagi agradat llegit aquesta ressenya, malgrat que hi hagi hagut spoilers. No he pogut evitar escriure aquesta secció, i crec que tothom qui s'hagi llegit aquest llibre (i se n'hagi enamorat) entendrà perquè. Hi va haver molts moments especials que mai oblidaré. Penjaré una entrada amb els personatges tan aviat com pugui, tot i que també hi haurà quotes i parlaré sobre la pel·li.
"Writing is learning how to say nothing, more cleverly each day" William Allingham
- La Carla, la infermera de Maddy. Sempre l'ha ajudat i cuidat, i s'ha convertit en una bona amiga, una segona mare. És l'unica persona "de fora" que ha conegut la Maddie a part del seu amor, l'Olly.
- L'única raó per la qual he afegit aquesta foto és perquè la Maddy i la seva mare tenien la tradició de jugar al Phonetic Scrabble (Scrabble Fonètic), i aquesta resulta ser extranyament bona, fins i tot si s'inventa paraules de tant en tant, jeje.
´- L'escena on l'Olly i la seva germana els porten un Bundt a la Maddy i la seva mare. És una tradició que cada cop que es canvien de casa, els donen un d'aquests estranys pastissos als veïins.
- La primera vegada que la Maddy surt a fora. Es tracta d'una escena súper emotiva.
